Josep M. Benet i Jornet

JOSEP M. BENET I JORNET (Barcelona 1940 – Lleida 2020). Nascut en plena postguerra, l’ambient trist i repressiu de l’època va marcar la seva infància i el  va perseguir durant tota la vida. Tot i això, la bona estrella li va somriure i va aconseguir convertir-se en escriptor de teatre tot i pensar que mai veuria una obra seva representada.

La seva vocació va sorgir a partir de la lectura de còmics amb els que, a partir dels dibuixos i diàlegs, ell en construïa el seu propi text.  

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Es va formar tant a través de les lectures populars i en el món dels serials radiofònics com a la universitat dels anys seixanta a l’Escola Dramàtica Adrià Gual.

Al 1963 va guanyar el premi Josep M. de Sagarra amb Una vella, coneguda olor i des de llavors fins que va ser diagnosticat d’Alzheimer el 2014, no va parar d’escriure.

Va ser autor d’uns cinquanta textos teatrals, la majoria estrenats. Va obtenir nombrosos premis, l’últim dels quals és el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al 2013. Tot i que també destaquen el Premi Nacional de Literatura Dramàtica (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1998) i el Max d’Honor (2010).

Els seus títols més coneguts són: Revolta de bruixes, Desig, Fugaç, L’habitació del nen, Dues dones que ballen i Soterrani.

Així mateix, encara que el teatre va ser l’amor de la seva vida, moltes vegades ho va compaginar amb la passió per la televisió; Avui en dia encara és recordat per ser el guionista de series com Poble Nou, Nissaga de Poder, Laberint d’ombres i Estimar en temps remenats.

Josep Maria Benet i Jornet va dedicar la seva vida a la creació i el seu desig més gran va ser aportar el seu gra de sorra al desenvolupament de la literatura dramàtica en català.

CATÀLEG: