Una vella, coneguda, olor

Una vella, coneguda olor

Una vella, coneguda olor ens trasllada a la Barcelona de la dècada de 1960. Més concretament, a la Barcelona proletària. Com el mateix Benet i Jornet afirma, l’obra ens parla «d’un barri treballador barceloní, mostrat amb la mica de realisme que jo era capaç d’aconseguir». Però també ens parla dels patis de les cases d’aquesta Barcelona, i de la gent que hi fa vida, especialment de la Maria, la malaurada protagonista de l’obra, una noia jove sumida en un conflicte íntim però universal.

Vídeo

Crítica

«En els drames de Josep Maria Benet i Jornet, i això val tant per als de la primera etapa com per als de la segona, no plana cap messianisme ocult. Això no vol dir que hi hagi una malfiança envers la condició humana: al contrari. L’autor, ho endevinem aviat, no resta imparcial, sinó que pren partit al costat dels rebels, dels individus que malden per ésser autèntics i s’enfronten a unes institucions corrompudes i falses.» (Xavier Fàbregas, Revista Visat, 1970)

Solicitar derechos de representación: