L’ocell fénix a Catalunya o Alguns papers de l’auca

L'ocell fénix a Catalunya o Alguns papers de l'auca

L’Esteve acaba de morir i la Pepita, l’Enriqueta i la seva dona Juanita el vetllen. Però l’Esteve no perd els papers i recrimina la seva dona quan no pot controlar els nervis. De fet, és ella qui l’ha matat, empesa pels consells de la Pepita. L’Enriqueta, per la seva banda, porta unes faldilles enormes que li arriben fins als peus i que es mouen contínuament ja que hi porta amagat el seu fill natural. Es diu Ramonet i, de fet, és fill de l’Esteve, però la Juanita no ho sap i acaba anant-se’n al llit amb ell –en una versió moderna del mite de Fedra– mentre l’Esteve agafa el seu taüt i marxa feliç de l’habitació.

Crítica

“Una visión genuina del conflicto finisecular entre artista y sociedad, que Benet i Jornet trasladó con un tratamiento entre humorístico, cruel y absurdo a la Cataluña de finales de los sesenta.” (revista de investigación teatral Teatro)

 

“L’autor ens indica en un subtítol que es tracta duna peça de circumstàncies. L’avís és vàlid si tenim en compte que ens trobem davant d’un tema relativament limitat, davant d’una parcel·la molt concreta de la nostra realitat.” (espai web Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO))

Solicitar derechos de representación: