El manuscrit d’Alí Bei

Ell era un avorrit treballador de banca. Després de delatar uns companys liberals, va poder viatjar a França i retrobar-se amb un antic amic de la infància. Aquest havia esdevingut un espia infiltrat en el món de l’Islam i fruit d’aquesta experiència n’havien resultat unes memòries. L’amic les hi va confiar. Ara Ell és en un hospital malalt de tisi. Tota la vida ha desitjat ser escriptor i aprofita per fer allò que sempre ha volgut. La màgia de les aventures explicades pel seu amic en les memòries fan que Ell es decideixi a reprendre-les, redactar-ne unes de noves. Mentre Barcelona és a punt de ser presa pels absolutistes, la malaltia d’Ell fa que la frontera entre el que escriu i el que viu s’esborri progressivament. Ell és Alí, el protagonista de les memòries: és els seus somnis, els seus viatges. D’altra banda, mentre Ell dedica els seus darrers dies a l’escriptura, la seva dona l’enganya amb el doctor Esteve, un amic que milita al partit liberal. En assabentar-se de l’existència del manuscrit, Esteve vol fer-se amb ell: té por que no amagui informació que pugui perjudicar als seus companys de partit. L’ entrada de les tropes absolutistes a Barcelona obliga els dos amants a fugir, deixant que Ell mori sol.