Plastilina

Plastilina

Plastilina parteix d’un fet real: tres nois cremen una indigent en un barri de la zona alta de Barcelona. Els nois són de classe alta, han tingut una bona educació, són nois “normals”, amb tot el que té d’absurd la paraula “normal”. Plastilina es planteja com reaccionen els pares d’aquests nois. Com uns pares assumeixen que el seu fill cometi un crim tan atroç? A Plastilina vivim el cas des del punt de vist dels nois, de les amigues dels nois i dels pares. La història està explicada de manera no linial, amb salts de temps que ens porten del passat al futur i al present. Plastilina intenta entendre la violència en els joves de les societats occidentals.

Com és de prima la línia que separa l’espectador de la violència amb el protagonista d’aquesta violència?

Vídeo

Crítica

“Más que dar respuestas, lo que hace Buchaca es mostrar el comportamiento de estos jóvenes y el de las relaciones con sus padres, para que el espectador se pregunte dónde está el origen de una violencia tan inexplicable.” (Diari El Periódico, 03/05/2009)

 

“La falta de respuestas empuja al espectador hasta el borde de un abismo que, inconscientemente, las generaciones adultas de las sociedades desarrolladas habremos abierto día a día.” JOAN-ANTON BENACH

Solicitar derechos de representación: