Cap al tard

Malgrat l’extensió de la seva obra, tant pictòrica com literària, el que ha transcendit més de Rusiñol és el personatge. El personatge que ell mateix es va crear, i que li va donar, i li dóna encara, una gran popularitat. Un personatge, però, que sovint amaga el veritable Rusiñol.(…).

“Sóc esclau de lo que fuig”. Aquesta frase resumeix molt bé l’autèntic Rusiñol, que va passar una vida intentant dominar l’intangible, intentant abraçar l’ideal tant en l’art com en la vida, una vida intensa , però també plena de frustracions.

“Cap al tard” és un recull d’aquestes proses; per mi, les més íntimes i definidores de Rusiñol, ordenades de manera que puguin tenir un sentit teatral, i una unitat de temps i d’espai. Assegut en un cafè, on ell va passar gairebé tots els capvespres de la seva vida, i acompanyat al piano pel seu amic Erik Satie, Rusiñol ens explica qui és.