Els Àngels no tenen fills

“Quan coneixes a una persona amb discapacitat, t’adones de seguida que té alguna cosa especial. Et fa aprendre el que realment importa de la vida. Aquest esperit de superació… aquesta mirada pura. Aquest bon humor i aquest amor que desprenen sempre! Nosaltres acostumem a anar estressats. Ells no! Ells et fan fixar-te en els detalls, et fan somriure… perquè, és clar… pobrets. Són àngels.”

Què legitima a una part de la societat a decidir sobre els drets sexuals i reproductius d’una altra part? Què fa creure a una part de la comunitat que és més vàlida que una altra per a la maternitat/paternitat? Quins són els paràmetres que determinen qui seria o no seria una bona mare? Pot una dona amb diversitat psíquica ser mare? Pot ser-ho en la nostra societat actual?, amb les ajudes socials actuals? Què passa amb els drets dels infants, fills d’aquestes dones? La visió que la gran majoria de ciutadans té de les persones amb diversitat funcional s’allunya força de la realitat. Éssers que no tenen maldat, que han vingut a la terra per fer-nos aprendre coses de nosaltres mateixos: àngels.

I els àngels no tenen sexe, ni tenen fills.