L’home sense veu

L'home sense veu

La Cecília està a l’atur, té dos fills adolescents i un marit que viu escarxofat al sofà. En Tom Baxter és astronauta i viu aïllat, a la lluna, intentant enviar la seva veu a la Terra. Sense ningú que els comprengui del tot, la Cecília i en Tom van tirant, com anestesiats, esperant que succeeixi alguna cosa que els connecti amb l’entorn i doni sentit a tot plegat. Però el cap de setmana que Cecília decideix substituir la seva amiga a la feina, les seves vides faran un tomb.

L’home sense veu parla de la comunicació entre les persones, la soledat i la possibilitat de trobar un llenguatge comú, un traductor universal que ens serveixi per connectar amb els altres, encara que estiguin lluny.

Crítica

“Un senzill conte, emotiu, divertit i descaradament optimista que planteja estratègies per arribar a les persones amb un joc teatral ben interpretat en clau de comèdia que col·loca a l’espai escènic una cuina i una estació espacial” (S. Fondevila a revista Time Out)

“Una obra que ens parla de la gran xacra del segle XXI: la incomunicació entre les persones” (Pep Vila a espai web Recomana)

Solicitar derechos de representación: