Alba (o El jardí de les delicies)

En un context futurista que sembla no gaire llunyà, Alba, una dona madura, ha adquirit una acompanyant, J-Alba, una androide o algoritme bioquímic que té l’objectiu de facilitar-li la vida i que ha encarregat a imatge d’ella mateixa, quan tenia 23 anys. Alba, però, pretén que J-Alba no sigui només una acompanyant, sinó la personificació dels seus records i, per aquest motiu, fa que aquesta estudiï tot el seu passat. Tanmateix, la nova adquisició tecnològica de l’Alba no agrada a l’Home –la seva ex-parella de tota la vida- ja que –amant de la imperfecció i convençut que no es pot viure ancorat a un passat idealitzat- en qüestiona la seva conveniència moral. Malgrat tot, a mesura que l’Home va coneixent l’androide i es va familiaritzant amb la seva humanitat programada, va superant les reticències que tenia priori i, fins i tot, se n’acaba enamorant.

La realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamorament s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada?