GABRIEL CALDERÓN (Montevideo, 1982). Dramaturg, director i actor uruguaià. Ha escrit més de 30 obres de teatre i ha estat reconegut amb diferents premis, entre els quals destaca el Premi Nacional de Literatura de l’Uruguai, que ha rebut en dues ocasions: el 2011 per la seva obra Mi pequeño mundo porno i el 2016 per Tal vez la vida sea ridícula.

L’any 2004 va rebre una beca de la Fundació Carolina per cursar a Espanya el Curso de profesionales en dramaturgia y dirección de teatro, i el 2009 va participar a la International Summer Residency for Emerging Playwrights del Royal Court Theatre de Londres. Va ser membre del Lincoln Center Theater Directors Lab i artista resident del Théâtre des Quartiers d’Ivry de París.

Les seves obres han estat traduïdes i estrenades en nombrosos països d’Europa i Llatinoamèrica. A més de la seva activitat com a autor i director, Calderón ha estat gestor cultural i formador de noves generacions de dramaturgs. Va dirigir la Comèdia Nacional de l’Uruguai i ha estat reconegut amb diversos premis internacionals.

En els darrers anys ha intensificat la seva activitat a Europa, amb estrenes al teatre Quartiers d’Ivry de París, al Festival d’Avinyó i al Festival de Tardor de Madrid, així com al Festival Temporada Alta, al Piccolo Teatro de Milà, al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre Nacional de Mòdena, a Itàlia.

Algunes de les seves obres més conegudes són Mi muñequita (la farsa); Or; Ex – que revienten los actores; Uz, el pueblo; Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), Ana contra la muerte i, la més recent, AI! La misèria ens farà feliços. A les seves obres, Calderón utilitza l’humor àcid i la metàfora per abordar temes com l’autoritarisme, la repressió, la transmissió generacional del trauma o la hipocresia social. La seva escriptura combina el lirisme amb l’absurd i la crítica política amb una profunda humanitat.